dijous, 3 d’abril del 2014


30 Març de 2014

Marxa Cicloturista Cambrils Park. 

Ha estat la primera marxa en la que he participat en aquest 2014. Celebrada a Cambrils, a mitja hora de casa,  no me la podia perdre tot i que aquestes alçades de l'any no acostumo a participar en marxes de llarga distancia. El recorregut s'ho valia , Baix Camp i Priorat, cosa que m'ha fet avançar quilòmetres que guardava per més endavant. 

Llevar-se a les 7:00 per anar a córrer una marxa em resulta un pèl estrany . Fins i tot el despertador s’ha sorprès en sonar a les set enlloc de dos quarts de cinc o les cinc , com acostuma a ser habitual en aquests casos . Llevar-se , treure's les lleganyes , engolir un vol de llet amb cereals i dues horetes de viatge amb cotxe.  Aquesta vegada ha estat diferent. 

Nomes llevar-me trec el cap per la finestra i es confirmen els pronòstics del temps. Plugim  , i a mig matí se n’esperen de més intensitat . El cos em demana de tornar-me'n al llit però interiorment sento una veueta que em diu : vesteix-te i ves-hi. Sempre ets a temps de fer-te en darrera . Faig cas al meu interior , em vesteixo  , esmorzo i em planto a Cambrils a tocar de la sortida  . Seguim amb plugims. Veure les cares de la gent no convida a gaire optimisme . Malgrat tot , penso que si ells no s'arronsen , no seré jo qui ho faci. Es d' admirar com tot i saber que es mullaran com a peixos i que no gaudiran gens ,  mes aviat ho passaran malament, això si no prenen mal , estan convençuts de prendre la sortida. Monto la bici i em dirigeixo a l’arc de sortida. Em pregunto , aquesta gent sap el que es fa ?.  Definitivament em carrego de positivisme i em disposo a compartir amb ells aquesta bogeria. 

Molt assenyadament l'organització decideix suprimir la marxa llarga i obligar-nos a tots a fer la curta.

Sortida neutralitzada fins la sortida de Cambrils , a partir d'aquí cal  anar agafant posicions per iniciar la pujada a Colldejou . Rodo en un segon grup capdavanter ; format per una quinzena de ciclistes . La pujada es fa dura tant pel ritme de pujada  com per la pluja que ja comença a calar. I això tot just comença . Coronem a uns cent metres del grup capdavanter. La baixada fins a la Torre de Fontaubella resulta molt perillosa, la carretera es molla i bufa llevant lateralment. El ritme continua viu i no disminueix. El fet de dur guants d'hivern i parapluges dificulta el menjar i el grup no afluixa amb la sana  intenció d'atrapar el grup capdavanter, format per una trentena de persones. Arribem a Marçà. Com puc , fent números de circ dalt la bicicleta i jugant-me el coll , em trec un guant, em descordo el parapluges i em menjo un plàtan  ,  quasi bé amb pell inclosa . El maldecap ve després per  tornar-se a vestir , pujar la cremallera del parapluges i posar-se novament el guant ,  tot circulant a 37 quilometres hora . En sortir de Falset , atrapem el grup capdavanter. Iniciem la pujada a Gratallops i novament el grup s'esmicola. Ens tornem a agrupar en el descens camí de Torroja de Priorat i rodem en grup fins a Porrera .
Inici del coll de la Teixeta. Darrer coll de la jornada. Els més forts imposen una ascensió descomunal. Les cames ja comencen a fer-me figa. Em desentenc del grup capdavanter i em marco un ritme d'ascensió més còmode , conscient que ja no tornaré a contactar amb el grup capdavanter. Corono la Teixeta.  Encara observo per darrera vegada els components del grup capdavanter . Darrera meu  , a uns metres , una desena de ciclistes . Decideixo esperar-los baixant la Teixeta; aprofitant que la baixada esta molt perillosa. Finalment hem fet un grup de quatre. No anem enlloc. Davant son molts més i més forts. Resten trenta quilometres a meta i  només he pogut menjar un plàtan . Apareixen les primeres rampes. Ja es massa tard. Estic massa castigat. Trec forces d'allí on no n'hi han. Sembla un miracle però és així . Quan penses que ja no pots tirar endavant , que cauràs en rodó , el cos s’aferra a la memòria d’altres ocasions similars i amb tot i tot surts del tràngol .  Administrar les darreres reserves . Escurar el múscul del poc glucogen que resta com aquell que escura un iogurt , fins a treure-li el màxim rendiment . En acabar li hauré d'estar infinitament agraït ; massatge i sobretot descans ,  preparant-lo  per la propera batalla. Finalitzem el descens i ens dirigim cap a Montbrió. El vent bufa de cara  i la pluja ja es molt intensa. Els peus molls pesen com a lloses i els relleus cada cop més des-coordinats. Finalment arribem a Cambrils. Tot i l'esforç , amb tot el cos moll dec pesar dos quilos més que a la sortida.